Arqueosenderisme, amb col·laboració de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó

 

Estem en el diumenge dia 25 de febrer 2018, i són les 8:30 hores i estem en l' Ambulatori II de la Vall d'Uixó i amb molta il·lusió iniciem la nova ruta per vore els llocs a on va acabar la Guerra Civil espanyola en abril de 1939, si anem a visitar,  Sumet, Penya Migdia i Aigüalit, tots ells llocs emblemàtics de la orografía de la Vall

Aquesta ruta temàtica que ha organitzat l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó denomina "Arquesenderisme" en la que ens han demanat la col·laboració a la nostra entitat, i serà explicada pel nostre company expert en el tema, Carlos Mallench. 

Gran quantitat de gent amants de la natura i amb inquietuds per saber la nostra història de la passada Guerra Civil varen iniciar el camí pel barranc d'Aigualit, un ambient únic a la Vall amb un micro-clima i unes connotacions històriques i ambientals únics.

Ximo Borràs ens va anar explicant cada racó del citat barranc, donant-li sentit a cada font i racò per a on passàvem, fent referència a la importància que té la zona per l'aigua, per al seu desenvolupament i com dotar de recursos hídrics a La Vall.

Diferents components de MUNTANYES DE LA GUERRA, varen estar al costat com sempre, de Carlos Mallench.
Jose, Emilio Carles i Ximo, en una instantània pel record, en un dia solejat i en bona temperatura ambient.

La Penya Migdia al fons ens donava la benvinguda, però no abans anant pujant fins a plegar a ella i de pas fent un bon exercici fisic, respirant un aire pur, que ens donarà energia per passar la setmana vinent.

Una vegada vàrem aplegar al Coll d'Aigualit, Carlos ens va situar un poc en l'entor bèl·lic de la Batalla de Llevant en aquelles dades a on la mort de ciutadans era alguna cosa normal, ens varen desplaçar per pujar a la Penya Migdia, que ara en quasi primavera ens dona la benvinguda els arbres frutals com els ametlers en flor, una verdadera meravella de la natura, i al fons en el lloc més alt, el nostre objectiu, la Penya Migdia.

Per pujar a ella pareix fàcil però no ho es tant, una curta i empinà pujada vol ficar-nos a prova, al final en una mica d'alié estem ja en ella, la vista preciosa, i els pèls ens fica en punta al observar el seu entorn, i pensar com serien aquells dies tan fatìdics, que els dos bàndols volien ser el seu propietari.

El nostre company Carlos Mallenc i despres d'esmorzar per agafar forces, ens fa una narració del que va passar ens aquests colls muntanyosos de la Vall, en el que va ser la última posició que varen agafar l'exèrcit de Franco al de la República, i a on va ser ferit el soldat Pácido Bayo, llegint-nos un paisatge quan va ser ferit el 11 de juliol de l'any 38

Fem memòria i comentem que l'exercit de Franco era la 55 Divisió i per part de la República estava el XXI Batallò Mixte.

Una vegada el nostre company va acabar ens vàrem dirigir fins a Sumet, veient totes les restes que encara queden pel lloc a on ens varen fortificar l'exèrcit Republicà i ja no el varen deixar fins que no va acabar la guerra.

Unes vistes meraviloses plenes d'història, que ens varen fer sentir un poc aquelles vivències passades entre espanyols, en un fussell entre les mans.

Aquestes fotografies estan fetes per José Albelda i Carlos Mallench, per ficar-les en aquest bloc.